dimarts, 11 de març del 2008

Dilluns 10 de març de 2008

Físic: Recuperació apnea

Tècnica: avançar amb el disc protegit

Partit: dos equips de 7-8 persones. Blancs: Marc, Borja, Roger, Efrén, Kamilo, Sílvia, Meaghan i Naqash. Negres: Marina, Nicolás, Mariano, Salomé, Santi, Charly, Àngel.

Bé al principi, després l'equip blanc es deixa dominar perquè perd el disc ràpid; segurament els hi faltava algun davanter més fort, però crec que no és excusa. En general pocs canvis de banda, només fets per l'equip blanc i molt evidents (es tallaven entre el davanter i el pívot negres)

- Borja: has de recuperar la posició quan et quedes davant del disc, però sempre pressionant bé
- Marc: no t'enfadi tant i intenta trobar solucions, com per exemple provant de jugar amb la defensa ben pressionant i mantenint sempre un últim jugador
- Roger: vigila les escapades de l'altre equip. Bé quan tens el disc, vas començar algun canvi de banda (encara que quan el vulguis fer que sigui des d'un bon principi, no com a última opció)
- Kamilo: bona lluita, has de vigilar més quan tens el disc ja que el regales moltes vegades; prova d'amagar-lo, de moure'l, no només lluitar-lo
- Meaghan: ves al metge perquè et vegi el turmell!!!!
- Naqash: et vaig veure força motivat, molt bé! Cada cop baixes més a lluitar el disc i a oferir-te perquè te'l passin els del teu equip
- Sílvia: no tinguis por, que vas avançant a poc a poc. Segur que vas veient coses que fa un temps ni entenies...
- Marina: com a portera has d'estar a prop de disc, però no pots avançar-lo. Si vols ser una opció de passe per al teu pívot has d'estar una mica en diagonal perquè et pugui veure. En atac recorda que la posició del porter ha de ser d'últim jugador i que no hauria de tocar el disc...
- Mariano: et vaig veure poc actiu, potser molt cansat? Aletejaves molt lent... De totes maneres la posició va ser bona en general. Enrecorda't d'intentar sortir de la paret, no només lluitar
- Santi: una mica perdut ahir. Molt bé quan ajudaves a qui portava el disc
- Charly: una mica perdut de centre, força millor de davanter esquerre. Ja sé que no són les teves posicions típiques, però ja que no entrenes al menys que aprenguis coses noves, no? :D
- Salo: molt lluitadora, vaig veure que feies algun moviment que no t'havia vist fer mai! Molt bé!

Bé, recordar-vos les dates de la primera jornada de la lliga:
- equip 1: 12-13 d'abril
- equip 2: 29-30 de març
- noies: 10 de maig (si no canvia res)

I del torneig de Barcelona: 17-18 de maig

I ja posats, us dóno el link d'una web on t'explica l'estirament per al múscul determinat que vulguis. El tendó d'Aquiles no hi és, però el soli sí... ;p

Comenteu, comenteu!!!

10 comentaris:

iUWRoger ha dit...

La veritat és que no comento mai perquè no se molt bé què dir, però avui us preguntaré una cosa a tots: després de més d'un any jugant a UWH tinc la sensació que quan estic jugant no faig cap dels moviments que entrenem (per què? em pregunto) i no aconsegueixo veure el joc (no se com fer-ho per aixecar el cap!). Sento que només veig el jugador que tinc davant...algú te aquestes sensacions? els que ja no us passa? us passava, quan va canviar? com va canviar?
Demà marxo de vacances, de viatge! Però no pateixis Àngel, caminaré molt! Bona Setmana Santa!

Àngel_13 ha dit...

Bones. És un sentiment normal, i encara que soni estrany és en part culpa de la mentalitat en què entrem als partits d'entreno. Nadem, fem tàctica o tècnica i el partit és l'últim, ja estem cansats i volem marxar a casa... Per poder aprofitar-lo bé hauríem d'anar a cada entreno amb un objectiu: avui faré totes les S que pugui, o protegiré bé, o m'enganxaré a terra, o faré molts canvis de banda, o el que sigui, surti bé o no, cadascú al seu nivell.
Quan se supera? Quan fas les coses sense pensar, que surten instantànies, i això implica repetir, repetir, repetir i temps... Per això és tan important fer els exercicis de tècnica i tàctica amb ganes (i no com un càstig, com fan alguns...)
Què penseu els altres?
Bon viatge i ens veiem a la tornada!

Kamilo ha dit...

Comparto con Roger la misma sensación y creo q Angel tiene razón... Además en el partido lo importante suele ser ganar y defendernos a toda costa...
Los ejercicios van muy, muy bien; pero ponerlos en práctica no es nada fácil en los partidos q jugamos. Quizá sería interesante hacer algunos partidos dónde sólo se ensayen cosas nuevas para cada uno (independiente de marcar o no goles) así tendríamos un espacio de práctica en condiciones más reales y aunq se perderían muchos discos y se cometerían muchos errores, podría ser muy productivo técnicamente... Es sólo una sugerencia, pues aquello de q se aprende jugando es cierto... muy cierto!

pegatroles ha dit...

En això tens raó. És com conduir... Els primers dies no fas res més que pensar en que primer has d'axafar l'embrague ideixar el gas, després canviar de marxa, tornar a ebragar, i tornar a donar gas. I ara pot ser que vagis de casa a la feina sense pensar en res més que el hoquei ;)

Jo he tingut aquesta sensació a vegades, la d'estar buscant un pase i fer una ese a algú que em venia a prendre el disc sense pensar (qui diu una ese, diu un altre moviment). I llavors és quan et pares a pensar que t'acaba de sortir un moviment que has practicat mil cops però que mai t'havia sortit sense que ho decidisis...
Crec que és la pràctica el que et fa fer moviments sense que hagis de pensar en còm es fan. I crec que és a partir de que et surten soles les coses, que comences a tenir temps i control del disc per aixecar la vista i mirar el joc sense que perdis o et prenguin el disc.

pegatroles ha dit...

Ups, I responent a Kamilo, a Castellar últimament juguem uns minuts amb una norma: el que té el disc, no pot abançar, de manera que m'entre té el disc ha d'estar pendent de protegir-lo de l'altre equip i ha de buscar algún jugador del seu equip per fer-li el passe. Són partits difícils, potser una mica caòtics (també ho fa el nivell) i cansats. Però són uns minuts que et fan aixecar el cap per buscar el passe i amagar el disc dels que te'l venen a prendre i fan que la resta de jugadors s'acostin al jugador del seu equip que té el disc per rebre el passe (i es guanya colocació). La gràcia està en mirar de fer el màxim de passes ben fets cap en davant, doncs és l'única manera d'abançar, o bé fer algún canvi de banda per obrir el joc. Jo us ho recomano. Ja em direu què us ha semblat si ho poseu en pràctica.

iUWRoger ha dit...

Doncs a mi em va costar molt menys apendre a conduir eh!

Comentant el que deia el Kamilo... l'exercici que vam fer a la selecció catalana de jugar només amb el revés va ser curios!!

Àngel_13 ha dit...

Ok, ok... Reconec la meva part de culpa. Sempre penso en el físic, en el que ens interessa més de tècnica o tàctica, que haig d'adaptar segons al gent que hi hagi, i el partit se'm queda buit... M'esforço a fer dos equips més o menys equilibrats, segons la gent que vagi aquell dia, però és cert que no penso en com fer-lo millor. Hi ha moltes opcions, com això de jugar només amb el revés o no poder-se moure amb el disc, també el jugar sense aletes, no girar-se, obligar a que tot l'equip toqui el disc, marcar només empenyent el disc, obligar a fer canvis de banda,...
Intentaré que els partits siguin més dirigits!!
Veieu com va bé el bloc... :D

luKâ$ ha dit...

hola!!

si algu em pot enviar un vide dels moviments que fan els holandesos......

mer-ci

jaj, dew

luKâ$ ha dit...

un videooo ee no un vide... jajjj mekivocaooo

Àngel_13 ha dit...

Lucas, i d'on has tret això dels vídeos dels holandesos??